Pla de Busa

Sortida a la Serra de Busa a la comarca del Solsonès el passat divendres 1 de novembre de 2024 amb l'Antoni Llagostera.

El Pla de Busa és un ampli i gran altiplà situat a uns 1.300 metres d'alt, tallat per les cingleres de l'Areny, del Moro i de la Creu, amb desnivells de més de 300 metres. S'estén des de la Vall d'Ora a llevant fins a la del Cardener a ponent. S'hi poden fer infinitat d'excursions. No fou fins a mitjans del segle XX que va obrir-se la primera pista per accedir-hi. Fins llavors només s'hi pujava per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superava les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals. Nosaltres hem planejat la ruta directament des del Pla de Busa, a 1.251 metres. Aprofitant la dificultat d'accedir-hi, durant la Guerra del Francès, l'any 1811, fins i tot es va fortificar. Hi hem arribat per una pista que surt de la carretera de Solsona a Berga, al terme de Navès, al kilòmetre 9 i després de 13 kilòmetres hi arribem. 

Des de la mateixa carretera ja veiem alguns punt interessants de la ruta, com l'església de Sant Cristòfol de Busa que hi passem de tornada. També observem les masies del Rial i casa Vila. Agafem un camí de terra que ens queda a l'esquerra i travessem el bosc del Rial, un paisatge increíble ja de bon començament. Els arbres de fulla caduca ofereixen uns colors de tardor espectaculars. Arribem al pla de la Bassa des d'on veiem perfectament la masia del Riau de Busa, una de les quatre masies que hi ha al pla. Ocupa la part principal del pla envoltada d'extensos prats de pastura. Travessem la Rasa de les Cases, un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. Tot seguit és el torn de les alzines, en aquest cap tofoneres, que deduïm que fa poc que s'han plantat. Seguint amunt arribarem a la Casa Vila, una masia en estat d'abandonament, arrecerada al peu de la Serra de Busa, al peu del Cogul. Val la pena anar contemplant el paisatge ja que és fantàstic. 

Seguim cap el Capolatell on hi ha la presó de Busa. Abans però ens trobarem amb el mirador del Capolat situat a 1.355 metres. En aquest programa n'hem vist molts de miradors i podem dir que aquest és un dels més espectaculars. Està coronat amb una taula de pedra i un mapa de ceràmica policromada on podem veure els principals punts geogràfics de l'entorn. La Vall de Lord i el seu Santuari, el pantà de la Llosa del Cavall, el Port del Comte, la Serra de Verd, el Pedraforca, la Serra d'Ensija o els Rasos de Peguera son alguns exemples. I encara bocabadats seguim cap a la presó que cal accedir-hi per un petit pont, gens perillós, però cal anar amb comte. Aquesta presó natural de Busa o del Capolatell és un petit planell envoltat de cingles i separat del pla per una esquerda profunda i vertiginosa. A principis del segle XIX, durant la Guerra del Francès, va ser utilitzat com a presó, ja que no hi havia escapatòria possible, només a través del pont que hem passat que el posaven o el treien quan havien de passar els presoners. I les vistes continuen a l'alçada de la ruta, espectaculars. Per tant hem decidit esmorzar en aquest punt. 

I un cop ben tips cal seguir caminant, ara amb una mica de pujada per anar fins a el Cogul. És el cim de la sortida d'avui. Una muntanya de 1.526 metres, el punt més alt de la Serra de Busa i que també forma part del llistat de 100 cims de la FEEC. Va ser un indret important en l'estratègia militar durant les guerres carlines. Des d'aquest punt tenim una bona vista de tot el Pla de Busa. Les formacions rocoses que veiem també son brutals. Per exemple les del Cingle del Moro. La combinació és perfecta amb roca, colors de tardor i al font del Pantà de la LLossa del Cavall. Seguim fent la ruta circular que ens torna a portar per la part més planera del pla on el bestiar pastura tranquil·lament. 

Ens acostem ara a l'església de Sant Cristòfol que hem vist de bon inici. Es tracta d'un edifici neoclàssic construït damunt de l'església primitiva d'estil romànic. És d'una sola nau i l'absis ha desaparegut. De la part romànica en queda el mur del frontal, on és visible el campanar d'espadanya on només hi queda una campana. Continuem baixant i albirem un parell de masies més. La Bertolina que conserva escrits que daten del segle X. Actualment és un allotjament rural. L'altra que veiem és Ca l'Artiller i així hem vist les quatre masies que queden dempeus al Pla de Busa. Al segle XIV quan no hi ha via cap carretera n'hi havia fins a 17 de cases i a mitjans del segle XVIII la parròquia tenia 63 habitants. Seguim ara ja cap als cotxes passant de nou entre bestiar que pastura tranquil·lament per la zona. I arribem de nou a la Creu de Busa, més o menys on hem començat aquesta espectacular ruta de 10 kilòmetres i uns 500 metres de desnivell. 

Turó de les 3 Creus

Sortida des de Martorelles (Vallès Oriental) per fer el Turó de les 3 Creus i altres punts interessants. (28 octubre 2024).

Ens situem en un dels extrems de la població, agafant un corriol que travessa una zona boscosa on predomina el pi. De seguida anem trobant les primeres vistes a la població de Martorelles. També hi trobem vinyes i petits forats i coves producte de l'antiga activitat minera. Entrem en terme municipal de Montornès del Vallès i ens trobem amb la Mina Bienvenida. S'hi volia extreure el mineral la Galena però finalment no va prosperar. Seguim entre vegetació fins a trobar una pista de més bon caminar i amb vistes a gran part del Vallès. El nostre proper objectiu és la Torre del Telègraf que ja veiem al fons. Cal deixar la pista i agafar un caminet ple de pedres. Es tracta de la primera estació telegràfica òptica de Catalunya, construïda com a equipament militar l'any 1848. Només es va fer servir durant uns 14 anys i des de l'any 2011 és considerada Bé Cultural d'Interès Local. Fins i tot està restaurada i museïtzada. Es pot fer una visita guiada per conèixer com funcionava. Fins i tot es pot pujar a dalt de la torre on les vistes milloren. Recuperem la pista que fèiem cap al bosc de Can Bosquerons i tot seguit trobarem més mines. En aquest cas d'Espat Fluor, on s'hi van excavar túnels d'extracció de Fluorita, repartits en diferents punts dels  turons de Calders. La Fluorita s'utilitza per produir àcid fluorhídric per a la indústria de l'alumini, el ciment i aparells òptics. Daten de l'any 1870 i es feia una extracció totalment manual. Uns 200 metres és endavant hi ha els rentadors de la mina on es feia el triatge del material i es portava fins a Montmeló per la seva distribució. Deixem les mines i ens endinsem a la població de Montornès passant per el parc de les Vinyes Velles que agafa el nom del torrent que hi ha al costat. Passem a tocar del riu Mogent, un afluent del Congost. Ens trobem davant les planes de Can Vilaró de cal Ametller, la única zona agrícola que hi ha en aquesta zona on s'hi cultiva la mongeta del ganxet amb denominació d'origen. Un pont de ferro ens ajuda a travessar el riu i anem deixant la població enrere. 

I de seguida comencem a veure el Turó de les Tres Creus situat a 150 metres. Com diu el seu nom, hi ha tres creus. La primera notícia d'aquestes creus daten del 1747 quan ja apareixien en un croquis  de la població de Montmeló. L'any 1967 van ser restaurades i el juny de l'any 2023 es va adecuar la zona amb bancs i senyalització. Les vistes son impressionants. El turó comparteix terme amb Montmeló i Montornès del Vallès. Tornant enrere ens disposem a visitar Mons Observans, que està molt a prop. Conegut també com assentament romà de can Tacó, Turó de Can Roina. L'assentament s'estructurava en tres parts: el cos principal i els cossos de serveis. L'edifici principal es distribuïa en tres ales disposades a l'entorn d'un pati central porticat i estava flanquejat pe dues grans torres orientades cap al naixement del riu Besós. Tot el conjunt quedava protegit per un mur perimetral que tancava l'assentament pels quatre costats. És una de les manifestacions més antigues de presència humana a Catalunya. Hi destaquen unes pintures murals decoratives d'interior. 

Seguim el camí per anar acabant la ruta i encara ens trobem una altra sorpresa, els Pous de Glaç del Duc. Es tracta de dos pous construïts entre els anys 1720 i 1747, també dits pous de la Casa Gran. Van ser descoberts gràcies a les obres de l'AVE que passa molt a prop. I arribant a Montmeló acabem aquesta ruta d'uns 10 kilòmetres i un desnivell de 300 metres que no té cap dificultat.

Powered by Wikiloc

Castell de Fornils

Excursió al Castell de Fornils a la comarca de la Selva amb la companyia dels Amerencs de la colla dels dimarts. Una colla d'amics que comparteixen la passió per la muntanya com nosaltres i que ens han preparat una ruta per aquestes contrades. (22 octubre 2024).

El punt de sortida el situem al municipi de Susqueda. al veïnat de Sant Martí Sacalm. Ens trobem al Quintà de la casa nova del Racó.  Cal dir que tot i que nosaltres hi hem accedit amb els cotxes, no es pot circular amb vehicle per aquesta zona sense permís. Des d'aquest punt tenim unes vistes espectaculars a la cinglera del Far i també a l'Agullola de Rupit. Seguim per una pista direcció al nostre objectiu, el Castell de Fornils. De seguida el podem veure i de mica en mica hi anem arribant. Situat a 582 metres d'altitud, la seva activitat es remunta entre els segles XI i XIV. Hi podem identificar bona part de les estructures. La més destacable és una torre rodona de 8 metres d'alçada i gairebé 6 de diàmetre. A la banda nord de la torre hi podem veure una habitació i al seu voltant s'hi aprecien diverses dependències amb murs conservats d'entre 1 i 10 metres. Les vistes son espectaculars i confirmen la funció del castell de vigilar part del territori. 

Tornem enrere per recuperar el camí que feiem que ens porta a travessar la riera de l'Om. Entre alzines arribem a una cruïlla de camins. El de l'esquerra ens portaria cap a Rupit i el de la dreta, que agafem nosaltres, ens porta direcció a Sant Pere de Fornils i la masia de les Gleies. Primer passem per l'església que es troba en ruïnes engolides per la vegetació. Està documentada l'any 1269 i va ser abandonada cap al segle XIV-XV. Només es conserva una part de l'absis semicircular, encara de tradició romànica. Uns metres més amunt hi ha les Gleies, una gran casa abandonada. Està formada per dos cossos amb les obertures emmarcades en pedra.

Seguim pujant direcció el Grau de Casadevall que ens han d'ajudar a puja precisament fins a les cingleres del mateix nom. Hem de pujar un desnivell d'uns 200 metres i ens ho agafem amb calma. El camí està ben definit i és fàcil de fer tot i que es passa per trams ben curiosos entre roques i cingleres. Un cop a dalt, les vistes son espectaculars i podem veure tot el tram que hem fet. També el Pantà de Susqueda o les muntanyes de Sant Gregori o Sant Benet entre d'altres. Com que anem caminant per sobre les cingleres, els miradors son constants. Passem per el Pla de l'Om on hi ha unes quantes masies agrupades formant un veïnat. I com que hem pujat, ara toca baixar, en aquest cas ho fem per el Grau del Goleró. Es tracta d'un tram espectacular que ens fa baixar un desnivell d'uns 250 metres gairebé de cop per un camí ben fresat. Tot baixant veiem la casa de la Triola que també forma part de l'antic veïnat de Fornils. Apareix esmentat ja en el 1197.  I de mica en mica anem arribant als cotxes per acabar la sortida. 

I per rematar el programa ens hem acostat, ja amb el cotxe, fins a l'església de Sant Martí Sacalm. Es tracta d'un tempre de nau rectangular, amb porta d'arc rebaixat, ull de bou, frontó triangular i campanar de torre de planta quadrada, amb quatre arcs. Fins i tot hem pogut entrar al seu interior on ens han cridat l'atenció els seus bancs, molt antics. En algún hi ha la data de 1897, i algún fins i tot i te incorporada una mena de guardiola per recaudar fons. I des d'aquest punt les vistes a la cinglera del Far son realment espectaculars. Una ruta d'uns 11 kilòmetres i un desnivell de 500 metres, amb molt bona companyia.

Powered by Wikiloc

Delta de l'Ebre

Excursió per el tram final del riu Ebre a la comarca del Montsià. (Antoni Llagostera, 18 octubre 2024)

I després de fer un tour per terres de l'Ebre, el tercer dia el vàrem dedicar a fer un recorregut a tocar del riu Ebre. El punt de sortida el situem a la població de Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, però de seguida ens ubiquem a la comarca del Montsià, dins la població de Sant Jaume d'Enveja. I és que el nostre primer protagonista és lo Passador. Es tracta d'un pont metàl·lic de 250 metres de longitud i 19 metres d'amplada inaugurat l'any 2010. Es tracta de l'últim pont que travessa l'Ebre abans de la desembocadura. El seu nom, lo Passador, és un homenatge a l'antic ofici de passador que es feia amb transbordadors. Era un transport fluvial que va prestar servei sense interrupció des de l'any 1849. Servia per passar tot tipus de vehicles, maquinària per treballar l'arròs i sobretot persones. Així que travessem el pont amb tota la calma ja que hi ha dues parts ben diferenciades, una destinada als vehicles, i una altra als vianants i bicicletes. El mobiliari també convida a reposar i gaudir de les vistes al riu i també al massís dels Ports. 

Un cop travessat el pont agafem el passeig que  va seguint riu avall que ens queda a l'esquerra. A la dreta també hi ha aigua amb el canalet que suministra aigua als camps d'arròs. Seguim per el anomenat camí de Sirga que precisament passa per alguns camps d'arròs i els plafons informatius ens ajuden a conèixer l'estat de les collites i el procés en que estan. Deixem per una estona el riu i trencant a la dreta ens endinsem per els carrers de Sant Jaume d'Enveja per anar a visitar el Centre d'Interpretació de les Barraques de l'Ebre. Tot i que aquest dia estava tancat, us recomanem la visita per conèixer de primera mà com era la vida d'aquests habitatges tant característics de la zona. Aquest centre es va crear l'any 2005 a les antigues escoles del barri del Puó, i permet fer un recorregut històric i cultural per aquesta arquitectura popular, mil·lenària i singular, que ha esdevingut un dels símbols del delta. Evidentment hem aprofitat per fer la foto de grup.

Les barraques són construccions típiques fetes amb els elements que la natura els oferia: canyes, fang i borró. Al seu interior es pot reviure la història i conèixer de primera mà com eren les barraques, amb els seus mobles, estris i costums. I un cop hem fet el tafaner tornem enrere per recuperar el camí de Sirga seguint de nou el riu. El canyissar ens priva una mica de les vistes al riu però en canvi el passejar a tocar dels camps d'arròs és realment meravellós. Les fotografies no paren. El Delta està format per més de 20.000 hectàrees de cultiu. Ens tornem a separar una mica del riu per acostar-nos fins al canal de la dreta de l'Ebre. Té una capacitat de 30 metres cúbics per segon, amb una longitud de 55 kilòmetres. Ens acostem fins al pont de les Creus on hi ha un sofisticat entramat de preses i desviacions que serveixen per alimentar d'aigua les diferents sèquies dels voltants. 

Seguim Ebre avall direcció a la desembocadura, però no hi podrem arribar ja que ens trobarem am la Illa de Buda, un espai protegit i on la entrada està restringida. Per tant ens cal desviar-nos cap a la dreta per seguit lo Migjorn, un canal que beu del Canal de la Dreta i que desemboca a la Gola de Migjorn, una de les antigues desembocadures del riu  Ebre, actualment obstruïda per una barrera de sediments. La Illa de Buda és una illa marítima fluvial que conforma un dels aiguamolls més ben conservats de la península ibèrica. Ocupa l'extrem oriental del Delta i  té una extensió de 1.400 hectàrees i uns 5 kilòmetres. Ens anem acostant cap al mar i ens trobem amb el mirador de Migjorn on hi ha una torre per pujar-hi i gaudir dels espais que conformen aquest tram del Delta. És el cas de l'Illa de Buda i també la llacuna de l'Alfacada que representen una important àrea ecològica ja que acullen una gran biodiversitat en una superfície relativament reduïda. 

I ja només ens queda arribar fins a la platja de Migjorn. De fet també hi conflueixen les platjes de l'Alfacada i la de Buda. Un recorregut molt amable, sense desnivells però una mica llarg ja que hem fet 16 kilòmetres. Per tant cal preveure tenir-hi un cotxe per tornar o fer-ho d'una altra manera que no comporti tornar a fer tot el recorregut.

Ulldecona - Godall

Excursió entre les poblacions d'Ulldecona i Godall a la comarca del Montsià. Un recorregut de 15 kilòmetres i uns 400 metres de desnivell. (Antoni Llagostera, 17 octubre 2024).

Sortim a tocar de Ulldecona, amb el primer objectiu a la vista, pujar fins al seu castell. Hi ha un parell de camins, un que puja més directe i l'altre que volta una mica cap a l'esquerra i que passa per un sender molt bonic i endreçat. El que puja directe passa per una creu que recorda l'assassinat de Mª Carme Castell que va tenir lloc la nit del 13 al 14 de febrer de l'any 1982. Un dels capítols del programa Crims de TV3 va estar dedicat a aquesta desgràcia. Un cop a dalt del castell es pot visitar. Ens trobem davant un exemple clar de castell de frontera. Durant la ocupació àrab era una fortificació andalusí. Més endavant es va transformar en un castell cristià. Actualment el conjunt fortificat consta de tres edificacions (dues torres i l'antiga església), i restes d'altres enderrocades i tot envoltat d'una muralla perimetral. Es conserven encara vestigis del primer castell àrab sobretot a la muralla. Les vistes des d'aquest punt són magnífiques amb el poble als nostres peus i tots els camps i camps de conreu que l'envolten.

Un cop  vist el castell, nosaltres amb visita guiada inclosa, tornem a baixar per el mateix camí per enllaçar amb la Sèquia de les Foies. El recorregut no té pèrdua ja que cal anar seguint aquesta sèquia que reparteix l'aigua per les diferents finques i així poder regar. Anem veient kilòmetres i kilòmetres d'arbres fruiters. En aquesta zona el clima és més bo. També hi ha ametllers i oliveres. Tot i ser una zona molt planera a la nostra dreta hi veiem tota la serra del Montsià i a l'esquerra la serra de Godall. Adossada a les parets d'aquesta muntanya hi podem veure l'ermita de la Pietat. El seu color blanc fa que es visualitzi de ben lluny. Està a 4 kilòmetres d'Ulldecona i el darrer tram enfila per un camí que ens acosta fins a l'entrada del recinte. Els orígens remots de l'ermita ens són desconeguts. No hi ha documentació que l'esmenti anterior al segle XV, però les estructures conservades ens remeten als segles XIII i XIV. És un indret molt apreciat per als veïns de la zona. La seva balconada és un mirador impressionant a tot el camí que hem fet i tot l'entorn. Fins i tot podem entreveure el castell de Peñíscola. 

I això no és tot. En aquest punt hi trobem un conjunt rupestre on hi han unes pintures molt importants. És el més complex i ben conservat exemple d'art Llevantí català i un dels més importants de la Península Ibèrica. Les seves escenes ens apropen a la societat, la cultura i els rituals d'aquesta primera societat post-paleolítica de fa 8.000 anys. Us recomanen la  visita guiada com nosaltres hem fet. És un indret per quedar-s'hi pro la excursió continua. De fet hem menjat una mica ja a fora del recinte on hi ha unes taules habilitades al costat de l'aparcament. I en aquest punt segueix el corriol que enfila Serra de Godall amunt. Es tracta d'un antic camí ramader on també hi trobem el mirador de la Foia on podem veure tota la vall d'Ulldecona i fins a l'infinit. És un bon punt per reposar de la pujada que ens porta fins a la part alta on recuperem les zones de conreu amb les oliveres. I al arribar-hi descobrim noves vistes ja del País Valencià i del Massís dels Ports. Més endavant, ja una mica de baixada, trobem les restes del corral de la Pedrera i una antiga pedrera tot passant per el coll de Cocons. A principis de segle passat s'hi extreien els blocs de pedra amb que es feien les moles dels molins d'oli de les Terres de l'Ebre. A mida que anem baixant passem per una zona on les oliveres són mil·lenàries. Fins i tot estan documentades i uns plafons ens informen de les seves mides. La més gran fa uns 7 metres de perímetre de tronc, gairebé 9 metres el que és la base del tronc, uns 44 metres tota l'àrea de la copa de l'arbre i 7'60 metres d'alçada. Realment impressionant. 

Ja només ens queda arribar a la població de Godall que dona nom a la serra. Ho fem seguint l'antic camí que anava fins a Ulldecona. Un sender de molt bon fer, en alguns trans delimitat per murs de pedra seca. Al poble hi viuen uns 600 habitants i està situat a 160 metres d'altitud. La seva església està dedicada a Sant Salvador. Una ruta molt entretinguda amb varietat de paisatges i molt punts d'interès, com a nosaltres ens agrada. Això si, si acabeu aquí cal preveure com tornar cap a Ulldecona. Nosaltres hem previst tenir-hi un cotxe per fer-ho.

Estret del Parrissal

Sortida clàssica de l'excursionisme a l'Estret del Parrissal. Tot i que ens situem al Matarranya, des del programa Caminant per Catalunya ens agrada de tant en tant fet alguna sortida fora de les nostres fronteres. 

(16 octubre 2024).

Ens situem doncs a la comunitat d'Aragó, a la província de Terol i a la comarca del Matarranya. El punt de sortida el trobem en terme de Beseit. A uns 5 kilòmetres per una pista arribem a l'aparcament habilitat a la zona del Parrissal. És important fer una reserva ja que l'aforament està limitat, amb l'objectiu de conservar l'espai natural del riu Matarranya i també es troba en el Parc Natural dels Ports. Durant gairebé tot l'any hi ha dos torns per fer la ruta: de les 9 del matí fins a les 2 del migdia, o a la tarda des de les 3 fins a les 8. Els mesos d'hivern només i ha el torn del matí. També és important anar-hi ja amb els tiquets ja que a la zona no hi ha cobertura i és complicat fer-ho in situ tot i que hi ha wifi.

I dit tot això, ens posem en marxa, ja seguint el curs del Matarranya, afluent del riu Ebre, de bon inici. Passem per l'estret de la Fenellosa, un lloc impressionant a nivell paisatgístic i també històric. El camí passa entre roques i per un parell de túnels. Entre túnel i túnel tenim a mà dreta, unes Pintures Rupestres de l'edat de bronze. Tenen una antiguitat de tres mil cinc-cents anys i són pròpies de pobles sedentaris, agricultors i ramaders de l'edat de Bronze. Formen part de les representacions d'Art llevantí declarades Patrimoni de la Humanitat. Un estil artístic que data de l'any 2.000 aC. i que abasta des de l'època del neolític fins a l'edat dels metalls. Recuperem el camí travessant el segon túnel i a l'esquerra hi ha la cova de la Dona. I de seguida entrem al Pla de la Mina, que com diu el seu nom, està lligat a l'activitat minera que havia tingut tota aquesta zona. I ben be a tocar del riu ens anem acostant a les passarel·les de l'estret del Parrissal, unes estructures de fusta que permeten vorejar el riu per sobre. Cal passar-hi en fila india i de mica en mica tot i que no tenen cap dificultat. En alguns trams fins i tot i ha un cable per ajudar-nos a passar. Després d'un primer tram ens tornem a endinsar al bosc. Hi veiem les restes d'una edificació que correspon a l'antiga mina Maruja que desprès veurem. 

I tornem a seguir el curs del riu amb noves passares i alguna que altra escala per poder superar els trams més complicats. Quan portem uns dos kilòmetres de ruta trenquem a la dreta. El camí tradicional segueix tota l'estona el riu fins al punt final. Nosaltres per donar una mica més de contingut al programa hem seguit per la dreta, agafant la Senda Salobre. El camí s'enfila una mica pel mig del bosc i tot seguit el recorregut és paral·lel al riu però una mica més amunt. Anem trobant algun mirador que ens ofereix vistes excepcionals amb les Gúbies, una mena de roques amb forma de punxa similars a les de Montserrat. A més hi ha una balma esculpida a la roca. Amb més o menys un kilòmetre hem canviat de paisatge i de vistes i recuperem el recorregut que segueix el riu. El pas del Romanet ens permet canviar de cantó del riu tot i que en aquesta zona ja no hi hem trobat aigua. Un pont ens facilita l'accés. I arribem al tram més estret. Realment és espectacular. Llàstima que no hi havia aigua, però la experiència és igual de confortant. Sort de les passeres de fusta que ens permeten endinsant-nos a l'estret del Parrissal. 

El darrer tram, d'uns 300 metres, el riu s'encaixona en un estret amb parets calcàries pràcticament verticals que tenen uns 60 metres d'alt. En algún punt hi ha poc més d'un metre per passar. Cal anar amb comte amb el creuament de persones. I arribem al final de la ruta encaixonats entre Gúbies. Uns 10 kilòmetres més a munt, a la font del Teix, neix el riu Matarranya. Per arribar-hi però, cal superar primer un camí equipat que superara totes aquestes roques. Així que tornem enrere tornant a passar de nou per les passeres. Fem un  tram nou que no havíem fet de pujada. El recorregut passa per indrets peculiars, com una mena de cova i de nou recuperem l'aigua que dona una mica més de color a les imatges. Tornem de nou a l'encreuament de la Senda Salobre. I per arrodonir la sortida tornem a agafar aquest camí, però en aquest cas per seguir la Senda Mina que ens torna a enfilar muntanya amunt. Recuperem el miradors en forma de balconada i les vistes. 

I seguint per aquesta ruta ens trobem la Mina Maruja. Hi ha unes restes d'una petita edificació. Fins al 1965 hi havia una explotació minera. La boca de la mina de carbó es pot veure però no es pot entrar per seguretat. I si seguim anem trobant vestigis de l'antiga mina, on es conserven un parell de torres que eren d'un telefèric que servia per fer baixar les vagonetes cap a baix al Pla de la Mina que hem vist de pujada. I com si fóssim les vagonetes, ens queda una baixada intensa i de cop fins a recuperar el riu i el darrer tram de la ruta. Tornem a passar per els petits túnels que son per on passava la via de les vagonetes. I arribem de nou al aparcament habilitat. Nosaltres hem fet uns 10 kilòmetres amb 400 metres de desnivell, contant les variants que hem fet. Si es fa el recorregut normal és molt més curt i amb molt menys desnivell. Una ruta que realment val la pena que almenys s'hauria de visitar un cop a la vida.

Palà de Torroella

Ruta Medieval per la població de el Palà de Torroella (Navàs) a la comarca del Bages amb en David Garcia. (Dissabte 5 octubre 2025)

Palà de Torroella o Palau Vell, és un nucli de població que pertany al terme de Navàs i que té uns 200 habitants. Situat al marge esquerre del riu Cardener, antigament era una colònia tèxtil, de la qual encara se'n conserva la fàbrica, les cases dels treballadors, l'església i la casa de l'amo, així com el teatre i les escoles. Va ser creada a finals del segle XIX, pels mateixos amos del mas Palà que hi havia en aquest indret. 

L'antiga casa de l'amo ara s'anomena Can Garbí i es tracta d'un xalet senyoral de principis del segle XX. Situats a l'antiga carretera on podem veure una filera de bolcs de pisos dels treballadors ens posem en marxa direcció el pont de Palà per travessar el riu Cardener. Agafem una pista asfaltada que de mica en mica va pujant i comencem a trobar algunes vinyes. En arribar al pla dels Timons, cal desviar-se a la dreta seguint el curs de la riera de Vallbona. Coincidim en aquest punt amb el Camí de la Sal, un itinerari lineal que segueix el traçat que feien els traginers que transportaven la sal des del diapir salí de Cardona fins a Manresa. Les masies que anem trobant també estan carregades d'història. La primera que trobem és la Fàbrega, una masia anterior al segle XV. Es conserva en un molt bon estat gràcies a les reformes que s'hi han anat fent. Uns metres més amunt trobem Cal Saubeta de dimensions força grans. Sembla que va ser construïda el 1852 i posteriorment es va anar ampliant. 

I una mica més lluny hi tenim l'Alzina, una masia també de dimensions considerables que probablement data del segle XIX. Hi passarem de tornada. Seguim caminant amb una tranquil·litat absoluta entre camps i masies. La propera és Ca l'Obac, aixecada al voltant del 1724. A prop hi ha la Tina de l'Obac. Coincidint amb el punt més alt guanyem en  vistes a la Serra d'Ensija o el Pedraforca, o el Port del Comte i el Pla de Busa entre d'altres. I una altra masia, la de Cal Garrifes, que en aquest cas està en runes. El que si que queda és la tina que rep el mateix nom i que podria ser dels segles XVII-XVIII. I també al costat hi ha un parell de forns de Ginebró per extreure'n l'oli. Era molt utilitzat per curar ferides tant d'animals com de persones. Ens dirigim tot seguit cap a la Necròpòlis Medieval de la Vinya del Guitarra, un conjunt de nou tombes medievals excavades a la roca codina els segles IX o X i estan en un estat de conservació força bo. Segurament correspon a un petit cementiri rural de la gent que habitava pels voltants.

Enfilant una mica seguim cap a les restes de l'antic castell de Torroella que es trobem al cim d'un turó a 512 metres d'alçada. En queda ben poca cosa. A prop hi havia l'església de Sant Salvador de Torroella Vell que en aquest cas, només s'intueixen els fonaments. Passem tot seguit per l'Alzina, la gran casa que veiem des de l'altra banda i per una pista arribem a Sant Salvador de Torroella, un poble emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal de Navàs, a la riba dreta del Cardener. 

El primer que sobresurt és el campanar de l'església. Actualment és un edifici de planta barroca i és d'estil neoclàssic. Al costat sud hi ha una capella lateral i té adossades unes dependències del 1960, que havia estat l'antiga escola que donava servei a tots els nens i nenes del conjunt de masos. També hi trobem l'edifici de la rectoria. L'església es va construir per suplir l'absència de l'antiga a tocar del castell. I amb un parell de kilòmetres tornem al punt de sortida. 

Una ruta senzilla, però llarga. Tretze quilòmetres i gairebé 300 metres de desnivell positiu.

Powered by Wikiloc