Castell de Fornils

Excursió al Castell de Fornils a la comarca de la Selva amb la companyia dels Amerencs de la colla dels dimarts. Una colla d'amics que comparteixen la passió per la muntanya com nosaltres i que ens han preparat una ruta per aquestes contrades. (22 octubre 2024).

El punt de sortida el situem al municipi de Susqueda. al veïnat de Sant Martí Sacalm. Ens trobem al Quintà de la casa nova del Racó.  Cal dir que tot i que nosaltres hi hem accedit amb els cotxes, no es pot circular amb vehicle per aquesta zona sense permís. Des d'aquest punt tenim unes vistes espectaculars a la cinglera del Far i també a l'Agullola de Rupit. Seguim per una pista direcció al nostre objectiu, el Castell de Fornils. De seguida el podem veure i de mica en mica hi anem arribant. Situat a 582 metres d'altitud, la seva activitat es remunta entre els segles XI i XIV. Hi podem identificar bona part de les estructures. La més destacable és una torre rodona de 8 metres d'alçada i gairebé 6 de diàmetre. A la banda nord de la torre hi podem veure una habitació i al seu voltant s'hi aprecien diverses dependències amb murs conservats d'entre 1 i 10 metres. Les vistes son espectaculars i confirmen la funció del castell de vigilar part del territori. 

Tornem enrere per recuperar el camí que feiem que ens porta a travessar la riera de l'Om. Entre alzines arribem a una cruïlla de camins. El de l'esquerra ens portaria cap a Rupit i el de la dreta, que agafem nosaltres, ens porta direcció a Sant Pere de Fornils i la masia de les Gleies. Primer passem per l'església que es troba en ruïnes engolides per la vegetació. Està documentada l'any 1269 i va ser abandonada cap al segle XIV-XV. Només es conserva una part de l'absis semicircular, encara de tradició romànica. Uns metres més amunt hi ha les Gleies, una gran casa abandonada. Està formada per dos cossos amb les obertures emmarcades en pedra.

Seguim pujant direcció el Grau de Casadevall que ens han d'ajudar a puja precisament fins a les cingleres del mateix nom. Hem de pujar un desnivell d'uns 200 metres i ens ho agafem amb calma. El camí està ben definit i és fàcil de fer tot i que es passa per trams ben curiosos entre roques i cingleres. Un cop a dalt, les vistes son espectaculars i podem veure tot el tram que hem fet. També el Pantà de Susqueda o les muntanyes de Sant Gregori o Sant Benet entre d'altres. Com que anem caminant per sobre les cingleres, els miradors son constants. Passem per el Pla de l'Om on hi ha unes quantes masies agrupades formant un veïnat. I com que hem pujat, ara toca baixar, en aquest cas ho fem per el Grau del Goleró. Es tracta d'un tram espectacular que ens fa baixar un desnivell d'uns 250 metres gairebé de cop per un camí ben fresat. Tot baixant veiem la casa de la Triola que també forma part de l'antic veïnat de Fornils. Apareix esmentat ja en el 1197.  I de mica en mica anem arribant als cotxes per acabar la sortida. 

I per rematar el programa ens hem acostat, ja amb el cotxe, fins a l'església de Sant Martí Sacalm. Es tracta d'un tempre de nau rectangular, amb porta d'arc rebaixat, ull de bou, frontó triangular i campanar de torre de planta quadrada, amb quatre arcs. Fins i tot hem pogut entrar al seu interior on ens han cridat l'atenció els seus bancs, molt antics. En algún hi ha la data de 1897, i algún fins i tot i te incorporada una mena de guardiola per recaudar fons. I des d'aquest punt les vistes a la cinglera del Far son realment espectaculars. Una ruta d'uns 11 kilòmetres i un desnivell de 500 metres, amb molt bona companyia.

Powered by Wikiloc

Delta de l'Ebre

Excursió per el tram final del riu Ebre a la comarca del Montsià. (Antoni Llagostera, 18 octubre 2024)

I després de fer un tour per terres de l'Ebre, el tercer dia el vàrem dedicar a fer un recorregut a tocar del riu Ebre. El punt de sortida el situem a la població de Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, però de seguida ens ubiquem a la comarca del Montsià, dins la població de Sant Jaume d'Enveja. I és que el nostre primer protagonista és lo Passador. Es tracta d'un pont metàl·lic de 250 metres de longitud i 19 metres d'amplada inaugurat l'any 2010. Es tracta de l'últim pont que travessa l'Ebre abans de la desembocadura. El seu nom, lo Passador, és un homenatge a l'antic ofici de passador que es feia amb transbordadors. Era un transport fluvial que va prestar servei sense interrupció des de l'any 1849. Servia per passar tot tipus de vehicles, maquinària per treballar l'arròs i sobretot persones. Així que travessem el pont amb tota la calma ja que hi ha dues parts ben diferenciades, una destinada als vehicles, i una altra als vianants i bicicletes. El mobiliari també convida a reposar i gaudir de les vistes al riu i també al massís dels Ports. 

Un cop travessat el pont agafem el passeig que  va seguint riu avall que ens queda a l'esquerra. A la dreta també hi ha aigua amb el canalet que suministra aigua als camps d'arròs. Seguim per el anomenat camí de Sirga que precisament passa per alguns camps d'arròs i els plafons informatius ens ajuden a conèixer l'estat de les collites i el procés en que estan. Deixem per una estona el riu i trencant a la dreta ens endinsem per els carrers de Sant Jaume d'Enveja per anar a visitar el Centre d'Interpretació de les Barraques de l'Ebre. Tot i que aquest dia estava tancat, us recomanem la visita per conèixer de primera mà com era la vida d'aquests habitatges tant característics de la zona. Aquest centre es va crear l'any 2005 a les antigues escoles del barri del Puó, i permet fer un recorregut històric i cultural per aquesta arquitectura popular, mil·lenària i singular, que ha esdevingut un dels símbols del delta. Evidentment hem aprofitat per fer la foto de grup.

Les barraques són construccions típiques fetes amb els elements que la natura els oferia: canyes, fang i borró. Al seu interior es pot reviure la història i conèixer de primera mà com eren les barraques, amb els seus mobles, estris i costums. I un cop hem fet el tafaner tornem enrere per recuperar el camí de Sirga seguint de nou el riu. El canyissar ens priva una mica de les vistes al riu però en canvi el passejar a tocar dels camps d'arròs és realment meravellós. Les fotografies no paren. El Delta està format per més de 20.000 hectàrees de cultiu. Ens tornem a separar una mica del riu per acostar-nos fins al canal de la dreta de l'Ebre. Té una capacitat de 30 metres cúbics per segon, amb una longitud de 55 kilòmetres. Ens acostem fins al pont de les Creus on hi ha un sofisticat entramat de preses i desviacions que serveixen per alimentar d'aigua les diferents sèquies dels voltants. 

Seguim Ebre avall direcció a la desembocadura, però no hi podrem arribar ja que ens trobarem am la Illa de Buda, un espai protegit i on la entrada està restringida. Per tant ens cal desviar-nos cap a la dreta per seguit lo Migjorn, un canal que beu del Canal de la Dreta i que desemboca a la Gola de Migjorn, una de les antigues desembocadures del riu  Ebre, actualment obstruïda per una barrera de sediments. La Illa de Buda és una illa marítima fluvial que conforma un dels aiguamolls més ben conservats de la península ibèrica. Ocupa l'extrem oriental del Delta i  té una extensió de 1.400 hectàrees i uns 5 kilòmetres. Ens anem acostant cap al mar i ens trobem amb el mirador de Migjorn on hi ha una torre per pujar-hi i gaudir dels espais que conformen aquest tram del Delta. És el cas de l'Illa de Buda i també la llacuna de l'Alfacada que representen una important àrea ecològica ja que acullen una gran biodiversitat en una superfície relativament reduïda. 

I ja només ens queda arribar fins a la platja de Migjorn. De fet també hi conflueixen les platjes de l'Alfacada i la de Buda. Un recorregut molt amable, sense desnivells però una mica llarg ja que hem fet 16 kilòmetres. Per tant cal preveure tenir-hi un cotxe per tornar o fer-ho d'una altra manera que no comporti tornar a fer tot el recorregut.